antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 7 de gener de 2009

Activitat variada per començar l'any...

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

Tinc moltes coses a explicar i poques ganes d'escriure. De totes maneres l'activitat feta aquests dies, malgrat que intensa, no deixa de ser bastant estandart, sense que els projectes no tinguin massa innovació o creativitat.
El dia 2 de Gener, enganyant al meu germà, ens escapem a Vallter per fer alguna clàssica. Secretament duia l'intenció de repetir de nou la Conrado Altamira pero arribant al parking la crua realitat em va tornar a posar els peus a terra. La llevantada que fa fer per Sant Esteve i la pujada de temperatures d'aquest ultims dies feia la repetició de la via una empresa del tot desaconsellable per encigalar al meu brother i fer que mai més em volgués acompanyar. Triem la estreta del Gra de Fajol Petit que sempre és garantia de qualitat, ja prou que haurem de treballar per obrir tota la traça fins al cim. I així és, res de traça des del parking, sóm els primers de passar. Unicament una debil marca que arriba a la Conrado o a la Phoenix ens indica que durant aquest dies poca gent a voltat per aquí. La via no necessita cap explicació o comentari que ningú no conegui ja, unicament que aquest dia amb la tova que varem trobar ens va obligar a obrir traça durant tot el dia, a vegades fins al genoll i durant el descens i tot. Aquest fet, lluny de perjudicar a l'experiencia d'aquest dia la va beneficiar enormement perque una via que en condicions normals es repeteix amb relativa facilitat aquest dia la varem poder gaudir com si fossim pioners a la muntanya.
table style="width:auto;">De Canal Estreta del Gra de Fajol petit
De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit

De Canal Estreta del Gra de Fajol petit


A l'endemà, quedem amb en Xevi. Pensava que estaria petat per la matxacada d'ahir pero es veu que la motivació és millor recuperador muscular que l'aparell vibrador de la "teletienda en casa". Com que l'alpinisme que es pot practicar aquest dies es unicament a base de trinxeres a la neu tova dedicarem el dia a la roca. Tans ens carda la via, n'hi ha tantes que no em fet... Després de discutir-ho tot esmorzant a Pons i havent parlat amb l'Oriol i en Gerard, que van a fer la Wild Planet, ens decantem per Vilanova de Meià. Ens volem treure l'espina de la setmana passada i pel que es veu el sol ha triat a la roca dels Arcs per festejar els escassos rajos de sól que deixarà anar avui. Per tant la decisió es rapida i ferma: a la Tierra de Nadie. Quina via més guapa! Quan la penya parla de les busties de Vilanova estic segur que pensa en aquesta via. Dels sis llargs, els quatre primers son els millors, orgasmics. En una succesió gairebé ritmica s'alternen els llargs amb sortides de la reunió per un desplom de cop de gas, amb la presa de putissima mare, per anar a buscar els murs grisos verticals amb presa també bona i aguantar fins a la reunió per arribar a aquesta amb els avantbraços més durs que la polla d'un nuvi. Recupera-se mentre arriba el company i escala el següent llarg i tornar-hi, en una elipse del temps i l'espai que es va repetint en aquests quatre primers llargs. Els dos ultims llargs, encara que no mantenen la bellesa dels seus predecessors, també sóm guapus tot i que tenen algun pas raro entremig. Està equipada per disfrutar amb parabolts del deu i les mitiques xapes TAK. En quan a la dificultat, fent el rotpunkt n'hi idea, nosaltres anavem en lliure fins a 6a que és l'obligat i n'ha fent.
De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià

De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià

De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià

De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià

De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià

De Tierra de Nadie - Vilanova de Meià


Per acabar d'arrodonir el tema, el dia de reis em vaig flipar i vaig voler sortir a provar les fixacions noves de Telemark que m'havia firat. Les circumstancies eren més haviat esquerpes ja que havia de ser a dinar amb la family a Torelló i la meteo no presentava massa bones perspectives. Tot i aixó, amb un ramalasso em vaig escapar ben d'hora a Vallter per pujar fins on el temps em permetés i tornar a baixar cagant llets. Només vaig poder arribar al coll de la Marrana però ja en vaig tenir prou per provar les fixacions i treure'm el mono. Al final va sortir tot rodó: vaig arribar a temps per desenvolicar els regals de reis, arribar en punt al dinar i disfrutar de la nevada que va caure a partir del migdia i que vaig esquivar pels pèls.
Potser les fotos il.lustraran millor tot el que no he explicat en aquestes poques linies.
De Canal Estreta del Gra de Fajol petit