 |
| De Montserrat - Via Picnic |
Cagümtot, aquest cap de setmana el meteocat m'ha fallat... Sí d'acord el divendres passava un front però el dissabte marcava, sobretot cap a l'oest, prou clarianes com per arriscar-se a intentar a anar a picar gel cap a alguna zona del Pirineu més occidental, a Benasque i tal... El diumenge pintava millor pero el dissabte era l'unic dia que tant en Pep com jo podiem dedicar tot el dia per fer alguna activitat. Aviat varem decidir que fariem, un seguiment setmanal de l'Infohielo et permet estar al dia de les zones que presenten millors condicions i per tant la decisió va ser rapidament presa. Aniriem cap a la zona d'Aigualluts, o a males a Boí, ja ho acabriem de decidir pel camí, tindrem temps sufiicient...Quedem ben d'hora i arribant a Benabarre, moment de decidir quin camí pendre, el tema està bastant txungo. Tot i que encara és fosc, res fa entreveure les clarianes que es presuposaven. Al contrari, està caient una nevada per flipar. Amb aquest panorama decidim no fer més kilometres del compte i ens quedarem a Boi que total, ja practicament hi sóm. I arribant a Pont de Suert, més del mateix o pitjor. Encara no era clar que ja hi havia tres dits de neu a la carretera i no feia pas pinta de parar, i encara haviem d'arribar al balneari...Total que al cap d'una estona de veure com les nostres ilusions es transformaven en cendra, decidim tornar cap a casa i al migdia ja tornava a ser a Sant Quirze. Quina frustració de dia i quina kilometrada per res... Ens queda com a minim el consol d'haver-ho provat.
Així la Judit, potser preveient un cap de setmana de mala llet i negativitat per part meva per la girada de dissabte (em coneix més bé del que em penso), em comenta d'anar a escalar el diumenge al matí. Alguna cosa fàcil i per disfrutar però com a minim que serveixi per enfilar-nos a algun lloc. Triem la via Picnic a la zona de Collbató que és ideal per aquests dies d'hivern amb solet (cagüm quin sol fa el diumenge...)
La via és potser de les més classiques de la zona i també la que es repeteix més però no cal oblidar que és obra d'en Ballart i d'en Koki Gassiot, uns cracs, principals aperturistes de la zona. Per tant, tenint unicament la ressenya del Picazo ("llevar un juego de tascones", ja,ja ...) carreguem amb una mica de material variat per tenir el minim de garanties de sortir amb exit. Així és, malgrat que les dificultats no són extremes, si que cal assegurar molts passos i aixó fa que la escalada, lluny de ser un regal, t'obligui a realitzar una progressió entretinguda i variada. Unicament destacar el pas, pel que fa a dificutat, del tercer llarg, marca de la casa (Ballart & co.): hi ha una sortida de l'espit fins a la reunió bastant obligada i no precisament fàcil, aixó si amb roca excelent...la resta de la via sense massa problemes, mirant-ho bé per assegurar convenientment el tema i na pujant.
La via és maca tenint en compte que es troba en una paret que estetitcament no mata i que les vies van buscant els trams més atractius fugint moltes vegades de la evidencia més estricta. Tot i així, la Picnic ressegueix un diedre bastant evident que la fa de les més actractives de la zona en la seva dificultat. En definitiva, recomanable.
Al cap de mig any d'haver fet la seva ultima escalada em tornat a fer una sortida de guais amb la Judit, aquest cop per salvar-me d'un cap de setmana de frustració, negativitat i mala llet i ella sense estar al 100%. Gracies guapa...
 |
| De Montserrat - Via Picnic |
 |
| De Montserrat - Via Picnic |
 |
| De Montserrat - Via Picnic |
 |
| De Montserrat - Via Picnic |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada