Canal de l'Aliga al Cadí

De Cadi - Canal de l'Aliga

La meteo ens ha tornat a limitar les expectatives, no ens va deixar mes remei que decantar-nos per alguna zona del Pirineu mes Oriental. La primera intenció era fer una escapadeta per tatxar alguna canal o cascada classica més cap a l'oest,a Gavarnie i tal, pero les ponentades no ens ho varen permetre i ja van uns quants caps de setmana aquest any. Al final decidim arribar-nos al Cadí que també hi tenim feina pendent a fer i segur que aquí trobem bones condicions: un seguiment setmanal dels blogs i de l'infohielo et permeten estar al dia de les condicions que hi ha por ahí i estalviar-te viatges innecessaris. Segur que algú critica aquest fet, que va en contra de la essencia de l'alpinisme, de l'exploració, que abans te l'havies de jugar (abans, abans, abans....) pero el que està clar és que mai s'havia fet tanta activitat com ara i aixó fa pujar el nivell en general. Total, que al final parlant del tema amb en Miquel Cases i en Cesar (quins putus cracs...) s'animen i organitzem una soritda compartida. En principi, la intenció nostra és repetir la Teixonera, que és bastant tecnica i costa de formar i la seva és repetir la de l'Aliga que es comenta que està de putissima mare.
Arribem al peu de la Teixonera, amb un taco de neu brutal, i veiem que al final de la via, en uns trams que la ressenya marca 80º no està massa format i decidim no arriscar-nos a fer 3/4 de la via i haver de rapelar tota la via. Tampoc coneixem la existencia de la variant que marxa cap a l'esquerra (Sicart o no se que) i que després descobrim que podia haver estat una bona alternativa. El cas es que refem els plans i ens encaminem cap a la de l'Aliga que feia molt de temps que també la volia fer. Molts anys de parlar amb aquest alpinistes classicorros de la Plana et serveixen per mitificar algunes vies i que t'entrin ganes de fer-les.
La canal efectivament estava de conya. El resalt d'entrada cinc metres de neu-gel ideal per progressar, corredor facil fins el segon ressalt, quinze metres també de neu-gel igual que l'anterior i a més amb els pitons sobresortint del gel just per assegurar-te (res a veure amb les histories de por que explicaven dels mixtes que t'hi podies trobar), continues per una altra part de corredor facil i arribes a l'ultim ressalt gairebé a dalt de tot i més facil que els altres dos. Llavors pots acabar d'arribar a dalt el cim o pots baixar per la canal d'Estana amb un rapel al final.
Es veu que la varem trobar en conicions excelents i aixó ens va fer que la disfrutessim al maxim tot i que durant molts anys m'havia mentalitzat a arrossegar-me per uns mixtes cabrons que no van arribar mai a apareixer.

De Cadi - Canal de l'Aliga

El primer resalt, igual que els altres estava de conya.

De Cadi - Canal de l'Aliga

De Cadi - Canal de l'Aliga

A la sortida de la via vaig poder tornar a recuperar la bateria de la camera.