Ja feia bastant de temps que li anava menjant la orella a en Xevi per convencer-lo d'anar a intentar de nou una via al Pilar del Segre. He hagut d'esperar un temps prudencial per tal que la mala experiencia de la nostra ultima visita a aquesta paret es convertís en un record llunyà i no haguès d'explicar-li masses mentides perque em digués que si. Un intent a la Belle Epoque, amb retirada gairebé arribant a la primera reunió perque un ganxo t'ha saltat a la cara i t'ha fet perdre les ulleres i després desmontar tot el llarg amb cinc dioptries de miopia a cada ull i un desplomasso de gairebé 135º amb totes ls martingales que vam haver de fer diguem que no et deixa massa bon record. És per aixó, que després d'aquest temps prudencial i havent d'explicar-li alguna que altra mentida aconsegueixo convencer-lo per anar a intentar la Mi primer Amor que ens hem enterat que ara l'han reequipada amb parabolts. El ansiaaaaaahhhhhh pels parabolts, ara sembla que quan et trobes un buril vigis al mismissim Satanas...
Varem començar la via enfilant-nos per la vira d'accés que ve per l'esquerra ja que tothom recomana que la variant d'entrada directa no val massa la pena. El primer llarg es molt guapo, desplomat com ha de ser a Vilanova pero no amb les tipiques busties sinó que ressegueix una fugissera i no sempre homogenia fissura de totes les mides imaginables i que s'haurà de superar en una escalada combinada de 6a amb algun A0. Dona molta vidilla els cordinos de bona qualitat que vas trobant als pont de roca i sabines i que et permenten anar forçant en lliure i equipant algun que altre pas. El segon llarg té una sortida de la R bastant curiosa. Es tracta de un mur de uns 5 metres completament llis fins a una peaso sabina del que penja un cordino. El camí és evident, pero, per on es puja?. Algun rastre de pitonatje delata que la penya ha furgat per aquest murillo pero per pasar només amb tascon i friends com diu la ressenya ni parlar-ne. Posem un Tricam no massa bo en un forat de pitonatge (ideals per aquests passos) i previa caiguda després del primer pas sobre un tasconot i vas a pillar, a darrera teu!!!! una branca de la sabina que creix recargolada avall i d'aquí vas reptant fins a la base de la sabina que es on hi ha el cordino bó. Fins que no varem trobar la clau del pas va passar una estoneta tu..... D'aquí fins a la reunió sense massa problemes amb uns progressió d'Ae pel desplom mes ganso i amb més ambient del Pilar del Segre, per disfrutar del buit i l'"aire" com diuen els francesos. La R es dolenta de veritat, totalment penjada, no a la vertical de la paret que comença a partir d'aquí sinó encara a ple desplom.
Arribats a aquest punt, els fantasmes del passat ens tornen a rondar i decidim tirar avall. Arribaran les cordes de 60 metres? som molt amunt.... Pues si, total al final amb un rapel de 40 metres ets a terra pero la sensació sembla que sigui molt més
amunt.
Un cop avall ens arribem a les vies friquis que hi ha a l'esquerra i que tenen tan bona pinta per acabar de suar l'esmorzar que ens em fotut a la Fonda Cadí de Ponts amb una relativa bona sensació ja que com a minim hem superat el desplomasso del Pilar del Segre
Aixó sembla l'infern nano. Durant l'aproximació a la via per les vires.
Sortint del primer llarg
Després de superar el cristo de la sabina.
En Xevi arribant a la R2 després del peaso llarg del desplom. Dalmau ja et podries enrollar una mica, guapa publicitat de Lucky no?
40 metres de rapel i a 20 metres de la base de la paret. Desploma una mica no?
Acabant la jornada a lo friqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada