antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

divendres, 10 de juliol del 2009

GEDE a l'Escorpí o Gran Xemeneia d'Agulles. Estil Santacana

De Gede a l'Escorpi

Entra el calor i és el moment de buscar el moment per fer aquells projecte que queden a les cares més arrecerades de Montserrat, que no son pocs. Un d’aquests projectes, llargament esperat, és la GEDE de l’Escorpí o altrament dit la Gran Xemeneia d’Agulles adjectiu que fa honor al seu nom i es que més de la meitat de la via va per una xemeneia de somni, al més pur estil Santacana. Així, els tres primers llargs ressegueix amb una escalada combinada entre el lliure i l’artificial uns díedres de roca típicament de cara nord d’Agulles i equipament del rollo, molt verticals i una mica precaris.
A partir d’aquí, comença la xemeneia i a flipar. Comença fàcil i es deixa equipar bé però a mesura que anem pujant i guanyant llargs es va complicant el tema fins que s’arriba a l’inici de l’últim llarg, on uns passos del tot agònics al principi donen pas progressivament a uns metres molt més agradables de fer. Es com una mena d’orgasme on un cop superat el punt crític tot es torna embriagador i de colors pastel. Poca cosa puc dir més sobre la via perquè vaig anar tota la estona de segon ja que arribant a peu de via em va venir LA PAJARA. Sort que en Xevi i en Miquel van tirar endavant perquè jo de segon ja les vaig passar reputes i això que les xemeneies em molen un munt...
No hem vaig prendre ni la molèstia de fer fotos, primer perquè tinc la meva maquina txungada i segon perquè anava tan grogui que ni vaig pensar a demanar la càmera als coleguis per fer-los alguna. El cas es que he fet un “guardar imagen como...” de les que té penjades en Xevi al seu blog i a córrer.
De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

De Gede a l'Escorpi

4 comentaris:

Raquel ha dit...

Felicitats per la via!
Jo la vaig fer aquest juny i... al final també la vaig fer tota de segona... però no per pàjara, si no per què em vaig baixar del tercer llarg (el segon nostre, que vam empalmar el primer i el segon)i em vaig ratllar d'allò més!! Sobretot per l'estat de la roca i les assegurances abans d'entrar a les xemeneies...
I... la sortida de l'última xemeneia... agonia total, coincideixo amb tu!!! Claustrofòbia és dir poc...

nenivan ha dit...

hola Raquel, m'hauries d'haver vist fent el pena per tota la via i aixó que mentre varem estar preparant la via estava motivadissim, a mi em flipen molt les xemeneies...Al final em va venir just de segon i tot, merit dels companys que es varen portar com uns campeons...

Xevi ha dit...

Va nen, no exagèris, jo ja t'ho vaig dir, feies una cara de descompost com la que devia fer el teu estómec i fins i tot vas proposar fer de primer algun llarg. I per cert, de mèrit dels companys res de res, que si hagués convingut ens hauries tret les castanyes del foc.

Mohawk ha dit...

Esteu fets uns nenclassics!, ja, ja, ja... Nosaltres vam fer la CADE a l'Ag.92 (ó 75) el dissabte... ja he llegit en algun bloc que la vau recomanar... déu n'hi do, vam suar sang!

El primer llarg, el tram xungo, al 7è o 8è intent va sortir en lliure, però el OW, dos descansos abans que m'agafés un sofoco, via contundent!!

A tibar-li fieres!!