antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 19 d’agost de 2009

La flama del Canigó guaitava la nostra escalada al Gran diedre del Pic Barbet.

De Pic Barbet - Gran diedre

Feia dies que no ens veiem amb en Pere. Des de la ultima escalada que varem fer pegats, ja no sé quan fa, a la Wild Planet de Vilanova que no ens havíem vist. Havíem parlat diverses vegades per telèfon però sempre els típics comentaris no havien acabat de quallar en una sortida en ferm: “...si, hem de quedar...”, “...a veure si sortim a fer alguna cosa...” Finalment, sense massa problemes ens truquem entre setmana i quedem. Ben fàcil aquest cop. El principal escull era cap a on anar la calor que fa. Hem de buscar una cara nord ben fresqueta... El Gran Diedre de la cara nord del Pic Barbet va ser la primera opció que va sorgir i la varem triar de seguida, sense masses discussions. En Pere feia uns dies que havia estat en aquesta paret del massís del Canigó precisament fent un intent a aquesta via. Per un error a l’hora de trobar el peu de via va fer que fessin el Pilar de Chouca però això no va fer res més que augmentar les ganes de tornar a fer el Gran Diedre. Per la meva part, un intent avortat al segon llarg per la mullena de la paret ja fa una colla d’anys a la via Aires Nouvelles era la meva única referència d’aquesta paret però va quedar tan amagada al fons de la meva memòria que no vaig pensar mai mes a tornar-hi. La bona roca, l’ambient i la línia de les vies però, feia el tema del tot atractiu i la via que ens proposàvem era una classicorra del quinze per tant ens agradaria segur. Es pot dir que es una alpinada de cara nord al Pirineu Oriental: salvatge, obscur, accés amb neu... però a una paret típicament de la zona, paret de gneis monolític i d’excel•lent qualitat i aproximació i descens de rollo easy life.
L’accés a la paret és del tot agradable en una horeta escassa d’aproximació des de el refugi de Cortalets i a mesura que ens anem apropant a la paret tenim una vista d’alló mes salvatge de la tapia. S’alça des del fons de la tancada vall glacial que forma el Canigó i el pic Barbet i on escassament hi arriba el sol. La paret, des de aquesta perspectiva, s’observa del tot llisa i monolítica sense cap línia evident que la defineixi i això fa augmentar encara mes la sensació d’altura i salvatgia. La imatge que es té des dels agradables prats del refugi de Cortalets és com la mateixa entrada a l’infern, com si Dante s’hagués inspirat en aquesta visió per descriure el descens a les tenebres a la Divina Comedia.
Havent localitzat fàcilment el gran diedre al centre de la paret un cop tenim una perspectiva frontal de la paret podem optar per entrar per diversos llocs, prèvia superació sense masses dificultats de la petita congesta de neu (alguns en diuen glaciar) i que hi ha permanentment al peu de la paret. Vigilant no calen ni piolet ni grampons. Nosaltres varem entrar per l’evident diedre de la via Mauber i que va fins a la repisa herbosa de la R1 que comparteixen ambdues vies. Ens va semblar la entrada més maca donat que la entrada original va per unes plaques no massa evidents. D’aquí continuem per l’evident i estètic diedre que dona nom a la via durant dos llargs. Dificultat màxima V+ molt equipat amb pitons. Un cop acabat el diedre cal sortir, una mica a l’aventura, a buscar el terreny més evident per unes plaques primer en tendència a l’esquerra fins a l’altura de la gran cova característica i d’aquí en tendència a la dreta per buscar la sortida habitual, sempre per terreny evident i fàcil. Hi ha una sortida directa per l’esperó que hi ha a sobre de la cova i que pot ser interessant coincidint aquest amb els ultims metres amb l’esperò de Chouca. El descens es pot fer caminant cap a l’esquerra de la paret durant 45 minuts per un camí de puta mare en direcció al refugi o bé per la bretxa Durier (de la paret cap a la dreta) i de nou cap al peu de via o bé aprofitar i pujar al Canigó. Aquesta segons alternativa, si no volem pujar al Canigó és la menys recomanable. Com dirien a Caranorte “Tope classica”
De Resenyes

La ressenya que duiem feta per l'amic Edu Sallent. Devia ser de una repetició de fa molts anys perque he hagut de modificar algunes coses, reunions i tal.... Ara ja està modificada.
De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

Reunions a la francesa...
De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

De Pic Barbet - Gran diedre

4 comentaris:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Diooos, la Sala-Bobo !!!, me l'apunto pel proper setembre...,

Felicitats per l'ascensió!!

nenivan ha dit...

realment val la pena igual que altres de la mateixa paret, pilar de chouca i tal. Una via molt guapa en un lloc realment salvatge.
que tinguis sort si la vas a fer.
fins aviat company

syl ha dit...

Hola, buscant info de la via vaig trobar el teu blog i gràcies a això em vaig animar a fer l'entrada pel diedre de la teva ressenya així com els llargs de més amunt que segueixen al gran diedre.. de tota manera em sembla que no vaig entrar per la via Mauber sino una mica més a la dreta per una fissureta (el diedre el vaig veure molt descompost) on hi vaig trobar dos claus ben rovellats i em van sortir 60mt fins la 1a R del gran diedre, quedant un flanqueig una mica punyetero i fi abans de posar peus a la repisa.

Veig que la congesta de neu estava ja molt minvada respecte al dia que hi vau anar vosaltres! Re, van ser 20passes com a molt per sobre.

Molt guapos els dos llargs de diedre!Felicitats per aquesta via i la info que has deixat aquí! Reunions a la francesa,jeje,6spits en total i els claus algun millor que d'altre..i mira,naltros vam pujar amb el cuet al cul i no ens vam ni entretindre a fer fotos,res un parell només,perquè es va tapar des de la 1a reunió i algun tro ens va començar a fer por tot sortint del diedre,sort que aquí podem veure les bones imatges que no vam poder fer!!

Una cordada de 3 que pujava darrera nostre va preferir posar seny i van baixar de la 1aR.

Per cert, la IV R..(ja no equipada)estava tan ple de boira que no s'hi veia tres pams enllà, hi havia un corredor a mà esquerra i vam decidir anar a la dreta mig seguint la teva resse(hi havia2 claus cap a la dreta) i anar mig flanquejant,anàvem trobant algo però en un replà amb un clau que va sortir al tocar-lo i on vam fer R, ja no sé per on vam acabar sortint..uns graons de IV +o- al final, bé suposo que seria una de les dues sortides.

Un post molt guapo, quan comentes les sensacions al veure aquell salvatge indret, vall glaciar que queda apartada del món, fosca i ferotge,abraçada pel Pic Barbet i el Canigó, és ben cert!

nenivan ha dit...

m'alegro molt que la info que vaig posar us anés bé. En definitiva, quan publico alguna informació, a banda de per compartir-la amb els companys, és per que tothom en pugui fer un us i ho gaudeixi tant com jo.
Felicitats per la repetició, estic segur que la vereu disfrutar com es mereix...
fins aviat