antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 4 d’agost de 2009

Solstici d’Estiu, el naixement de una gran clàssica moderna.

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

L'off-width del primer llarg per comença a escalfar...

L’Edu em va passar la ressenya de la via que acabaven de obrir a la cara Nord del Pollegó inferior just al final de l’estiu i ja no vaig tenir temps ni de plantejar-me anar-la a repetir. De seguida el fred i l’hivern s’instal•laren en aquests vessant de la muntanya amb la intenció de passar-hi una llarga temporada i el nom de la via, Solstici d’Estiu, va quedar completament obsolet. Amb la arribada de la primavera, vaig començar a sentir que molts dels companys de la comarca s’acostaven a repetir-la i la sensació era molt positiva en general. En el meu cas, inclús sense conèixer cap opinió al respecte, ja estava molt interessat a repetir-la. Primer de tot perquè l’havien obert uns amics i amb això n’hi havia d’haver-hi prou, però a més la via va per una paret que sempre m’ha agradat molt i la línia, com a mínim des de la ressenya, es veia del tot atractiva. I certament, les expectatives es varen complir.
La via va paral•lela a la Font, per un sistema de fissures de totes mides que la fa completament lògica i li dona aquella reminiscència clàssica que tan ens agrada. La roca es bona excepte algun tramet molt puntual als llocs més fàcils i es que en definitiva som a la cara nord i això ves la tònica general. La via comença per la fissura que neix a la tartera i oberta en altres temps seria la entrada directa a la Font. En aquest cas, no es cap variant de cap via, sinó que és el primer llarg de la Soltici d’Estiu, amb un difícil Off-width protegit amb un espit i que ens farà suar la cansalada només de començar. Ràpidament la via es desvia cap a l’esquerra i enllaça de nou més fissures. Continua enllaçant línies lògiques de totes menes amb una escalada semiequipada amb pitons i espits i una dificultat clàssica de V+/A1 fins al tram intermig on un parell de llargs de IV/IV+ ens posen al peu del mur final, l’espectacular últim llarg. Hi ha una sortida alternativa que busca les canals de l’esquerra per fugir davant la imponencia d’aquest últim llarg però com que els escaladors som més aviat uns personatges amb ment perversa, de seguida apartem aquesta primera temptació i ens anem preparant per afrontar aquest últim llarg, un escut completament vertical amb una fissura que el ratlla en tota la seva longitud i que ens ofereix uns passos d’encastaments molt estètics. Escalada en lliure difícil però gracies al seu equipament es deixa anar fent...
De material mola portar els tascons i sobretot els friends, des de Aliens fins al Camalot del 3 (blau) amb les mides grosses (groc i blau) repetides. També es poden portar mides més grosses perquè de fissures n’hi ha de totes menes però cal dir que sense aquests també es passa.
De Resenyes

La sortida va molar molt perquè tot parlant amb uns i altres, al final varem ser tres cordades osonenques les que varem acostar-nos a repetir la via, cadascú al seu aire, però compartint les sensacions que ens oferia la via. Per una banda, els masters Miquel Cases i Marcel Domenech. Aquests que tirin davant i ja ens trobarem a dalt... En segon lloc en Gerard Peix i l’Oriol Urgell, que ens tirin una corda si quedem cardats i en últim pero honrós lloc, en Xevi i jo, a la nostra bola i animant al cotarro amb la tranquil•litat que dona portar uns cracs a davant. Va ser una sortida multitudinària per tastar la feina feta per aquests companys i abans no es converteixi en una clàssica moderna
De Pedraforca - Solstici d'Estiu

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

Flipant amb la placa de l'ultim llarg.
De Pedraforca - Solstici d'Estiu

De Pedraforca - Solstici d'Estiu

Els coleguis...

Publireportage del nenivan gracies a les fotos fetes per en Xevi. Encara tinc la camera espatllada...

3 comentaris:

TRanki ha dit...

Hola,

Precisament l'altre dia em van passar la ressenya...només una pregunta bow...¿Què tal la pedra?

Gracies i a tibar!

nenivan ha dit...

Hola tranki, la roca és la tipica de cara nord, de les vies que van per diedres i linies logiques (no m'ho comparis amb el planxote de la Picazo o la cara sud): en general bona o molt bona pero amb algun tramet on caldrà vigilar fins que no es netegi amb el pas de les cordades. El quart llarg (IV+) es potser el que té la roca no tan bona i caldrà vigilar una mica pero sense problemes. L'ultim llarg, brutal tan per la roca com per l'estetica, pero et dic el mateix que abans: roca molt bona pero potser trobaràs alguna pedreta que es mou fins que no es netegi. En resum, sense masses problemes crac. Si la vas a fer ja la piaràs....
Fins aviat company

TRanki ha dit...

Iep Gent.

Ja hi vam anar.

Via interessant. PERO EL DARRER LLARG UNA JOIA!

Feia temps n( bé uns dies hehehehe...es broma) que no flipava tant esclant via llarga!!!!).

50 putos metresde continuïtat, plaer, bon equipament i aire sota els peus..quina passada.

Enhorabona als aperturistes, realment crec que serà iuna via repetida!!!

Per Cert, al inici de la CERDA-ABELLÀ hi ha una corda fixada que crèiem que era per arribar a l'Avenc, però resulta que continua fins a la via FONT, creuant la Solstici ( la companya es va confondre i la R2 la va fer en un lloc erroni...vam corregir i ja esta)...és curiós perquè sembla que fins i tot meni al cim....

Salute bows!!!