Sorralta Creek

De Sorralta Creek

La ètica és un terme que encara no ha arribat a Sorralta. I sort n’hi ha perquè del contrari no s’hagués desenvolupat una escola (o rocòdrom diguem-ne com vulgueu) tan ben aprofitada. En una comarca on la roca mitjanament digne és més aviat escassa, qualsevol racó que ofereixi un mínim de qualitat és espremut al màxim per treure’n tot el rendiment possible. Sorralta no és una excepció i gracies a això hem pogut gaudir des de fa una colla d’anys de una escola d’iniciació i també de perfeccionament que ha fet sorgir un fanatisme molt fort amb penya que ha fet i està fent activitat puntera arreu. Tampoc pots esperar una ètica molt estricte en una zona on la formació de la mateixa paret té uns orígens del tot immorals des de el punt de vista esportiu. Una cantera abandonada amb el valor afegit que una cop es varen retirar les maquines va quedar un pany de roca molt compacta no augurava la formació de un codi massa integrista.
L’evolució de l’escola ha passat per diverses fases. Inicialment es varen recorre les línies més evidents principalment en artificial i després es varen forçar en lliure. Més tard, amb la gènesi del free es va començar a donar forma a l’aspecte actual de l’escola. S’equipaven els panys de paret més atractius i posteriorment es prefabricava la via a la carta, ja fos picant els cantos o amb preses artificials a mansalva. I quan tothom es pensava que l’escola no donava més de si, sorgeixen les vies de dry-tooling amb els troncs de pi sec penjant dels desploms com caramells de gel del més puta dels hiverns i preses amb ganxejos impossibles, resultat de les noves tendències i del camí que segueix actualment l’escalada. Però aquí no acaba la evolució d’aquesta escola d’escaladors osonencs. La ultima extravagància ha estat l’aparició de les vies de fissura al més pur estil Canyonlands. Radial en mà i força paciència es dona forma a la primera via d’aquest estil a Sorralta per fer les delícies de tots aquells flipats que anem sempre buscant la bellesa i la perfecció de la línia i del moviment. Amb aquesta gran novetat que, cal reconèixer-ho, ha sorprès a tothom, varem dedicar tot un matí a descobrir els secrets de quinze metres de roca que mai ens haguéssim pensat que haguessin passat amagats tants anys fins que les mans minucioses de un escultor va decidir treure a la llum. Qui deia que l’evolució de l’escalada s’havia estancat era un beneït. Ens agradi més o menys sempre hi haurà un camí, que haurem tingut davant els nassos, i que potser descobrirà gent que vindrà darrera nostra sense tants prejudicis preconcebuts.

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek

De Sorralta Creek