Directa al Cilindre i Martinetti de Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

Fruit de la improvisació varem acabar aquest finde a Sant Llorenç de Montgai. La idea inicial era apretar al Cap de Ras però un estrany núvol d’inestabilitat cobria tota la serra, una illa de foscor enmig d’un cel blau radiant; ben curiós tot plegat. Tan un lloc com l’altre els teníem força oblidats i em va agradar que en Xevi em proposes anar a tatxar alguna de les guapes vies semiequipades que recorren els magnífics murs grisos que s’alcen a l’horitzó d’Ager. Finalment, arribant al pàrking veiem que la perspectiva que ens espera a la paret és de fred, vent i ambient hivernal en general, tot el contrari del que veníem buscant. De seguida canviem de plans. Es proposa Sant Llorenç, a una via que em vist pel món bloguero tot de pasada i sense més informació reconduïm la situació.

No entenc com no anem més sovint a escalar a Sant Llorenç. L’ambient relaxat, com d’escola d’escalada, les curtes aproximacions, l’excel•lent i variada roca i sobretot el paisatge amb el poble i el pantà vetllant les nostres ascensions fan d’aquesta una zona que em captiva especialment.
La via que veníem buscant sense saber-ho era la Directa al Cilindre. El que deia, just teníem alguna referència de la seva existència per algun post i sobretot per les guapes fotos que se’n derivaven, un Pison en petit en diuen i no els falta raó. El primer i especialment el segon llarg tenen l’ambient més riglero que podem trobar fora de l’Aragó i que em varen donar tota una lliçó en contra de l’especialització. Tan escalar en vies tècniques i confiat de les meves capacitats en el 6b a vista, em veig vilment humiliat en aquests cantacos i desplom constant. Com pot ser que a nivell numèric tingui força assumida aquesta dificultat i quan em trobo amb trenta-cinc metres de pura continuïtat amb unes preses per on pujaria una mona em vegi intentant arribar a la reunió a la desesperada amb els braços inflats d’àcid làctic? La culpa és de l’especialització de l’espècie, sens dubte, i em prometo secretament que després de la mudança començaré a fer alguna visita al plafó.
La via és guapíssima i suposo que deu ser la típica via super recomanable que ha fet tothom, per tant, poca cosa a dir a nivell tècnic. Quatre llargs molt ben equipats per aquest satèl•lit riglero que ha caigut al salvatge oest.

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

Una vegada al cim, el Montroig s’escampa davant tot el nostre camp visual i enmig, una vall secundaria on a vegades es recorreguda pel ràpid de la Pobla que puja entre camps i masos abandonats. I una mica més enllà, a l’esquerra, la paret de la Formiguera ens tempta a continuar la jornada escalatoria en alguna de les seves vies. Venint del Cilindre, qualsevol via d’aquí pot semblar com un exercici d’estirament però tenen quelcom que les fa molt recomanables. Optem per la Martinetti, classiquissima que ha sortit a les fitxes del Vertex i tot.
Tot i així, mentre recorria els seus magnífics murs tombats de dificultat moderada em varen començar a venir al cap imatges en 8mm, peus de gat Boreal Laser, forros polars garbosos de color verd i lila fluorescent i escalades assegurades amb el vuit i cordes de 11mm. Tot això perquè la via conserva tota l’essència de l’època de la seva obertura: espits del 8 molt ben conservats amb xapes Fixe de les primeres (us en recordeu dels espits del 8, ja no n’hi han, tot son parabolts...) i una distancia entre xapes molt a l’estil de l’època,finals del vuitanta i sobretot principis dels noranta.
No sé si per mandra degut al que costava posar-los o per que abans no existien vies “homologades”, el cas és que tot i ser una via equipada, et toca escalar entre xapa i xapa; no per matar-te ni exposat evidentment, però en cap cas per poder recórrer al vil recurs d’avançar gracies al xapa-xapa. Actualment això costa de trobar, perquè ja sigui per reequipament o bé perquè ara s’obre de forma diferent, el cas és que a nivell general ara les xapes estan molt més juntes. Aprofito l’avinentesa per fer una crida en contra el reequipament d’aquesta via en honor al nostre passat recent (només falta que ho diguis perquè es faci el contrari... Com diu el Borges: “Pais.....”)
Em vaig veure a mi mateix amb setze anys, quan encadenar un V+ ja era recompensa suficient per tota una jornada d’escalada i en la qual parar al bar era una heretgia castigada amb el foc etern. Ah! I amb molt més cabell que ara...

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai

De Directa al Cilindre i Martinetti - Sant Llorenç de Montgai