antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

divendres, 5 d’agost de 2011

El boulder i sus personajillos.

Abans de començar qualsevol problema de boulder tothom té les seves manies o supersticions. Com els toreros resen abans de trobar-se amb el toro, els boulderistes fan l'ofrena de magnesi a la mare terra en clara simbologia del retorn als origens (abstenir-se naturaques).







Comença l'escalada i la concentració és màxima. El treball de peus és esséncial per treure el rotpunkt.



Aprofitar els repossos naturals per recuperar forces i relaxar els musculs abans del crux. És el moment d'agafar magnesi. Una acció tan mecànica i alhora tan implicita del mundillo






La secció del crux es va desvetllant a mesura que anem descobrint les preses que se'ns presenten a cada pas. Aquí, tenir algú que t'aguanti l'esquena és de vital importancia per poder concentrar-te unicament amb el problema.




Arribem al tram final amb algun altre repós on magnesiar es torna obligatori per empendre l'última part del problema.




La satisfacció després de resoldre la incognita que presentava la roca es torna màxima


I moments després, el baixon provoca la mirada del guerrer de després de la batalla.
















6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Doncs no te mal estil...... Enhorabona!!

jortx ha dit...

Ves a fer bloc, ves; que jo ja et guardo tota la metralla de friends! Cap problema!

Anònim ha dit...

Aixó es un aquip de dos autentics kracs.
Molt bo
Santi i Carme

nenivan ha dit...

Merci nanus, les jornades boulder-familiars-domingueres tenen aixó, t'enfiles a qualsevol lloc i llavors els nanus també volen fer-ho.

TRanki ha dit...

hahaha...mola MOLT veure algú fer grau amb xumet!!! BON ESTIL!!!

D'aquí a deu anys pujarà una fornada que hauràn mamat això des que duien bolquers..serà interessant veure què en surt!!!

Salut bow!!!

nenivan ha dit...

si tiu, per poc que s'enganxin una mica de ben joves ja faran uns graus que espantaran. No estaran supeditats a mites i prejudicis que tan frenen la progressió ja que això ja ho haurem superat nosaltres i els hi podrem ensenyar.
Reconec que quan vaig veure el teu nanu en aquell video que vares penjar em va fer molta enveja i de seguida que he tingut l'oportunitat jo també hi he ficat la meva. Pero les fotos molen no? Vaig flipar moltissim de la manera tan sobrada amb que es posava magnesi, del rollo: aqui m'aguanto, pos una mica de sucamulla que es lo que mola d'aixó d'enfilar-se.
fins aviat