Comença l'escalada i la concentració és màxima. El treball de peus és esséncial per treure el rotpunkt.
Aprofitar els repossos naturals per recuperar forces i relaxar els musculs abans del crux. És el moment d'agafar magnesi. Una acció tan mecànica i alhora tan implicita del mundillo
La secció del crux es va desvetllant a mesura que anem descobrint les preses que se'ns presenten a cada pas. Aquí, tenir algú que t'aguanti l'esquena és de vital importancia per poder concentrar-te unicament amb el problema.
Arribem al tram final amb algun altre repós on magnesiar es torna obligatori per empendre l'última part del problema.
La satisfacció després de resoldre la incognita que presentava la roca es torna màxima
I moments després, el baixon provoca la mirada del guerrer de després de la batalla.
6 comentaris:
Doncs no te mal estil...... Enhorabona!!
Ves a fer bloc, ves; que jo ja et guardo tota la metralla de friends! Cap problema!
Aixó es un aquip de dos autentics kracs.
Molt bo
Santi i Carme
Merci nanus, les jornades boulder-familiars-domingueres tenen aixó, t'enfiles a qualsevol lloc i llavors els nanus també volen fer-ho.
hahaha...mola MOLT veure algú fer grau amb xumet!!! BON ESTIL!!!
D'aquí a deu anys pujarà una fornada que hauràn mamat això des que duien bolquers..serà interessant veure què en surt!!!
Salut bow!!!
si tiu, per poc que s'enganxin una mica de ben joves ja faran uns graus que espantaran. No estaran supeditats a mites i prejudicis que tan frenen la progressió ja que això ja ho haurem superat nosaltres i els hi podrem ensenyar.
Reconec que quan vaig veure el teu nanu en aquell video que vares penjar em va fer molta enveja i de seguida que he tingut l'oportunitat jo també hi he ficat la meva. Pero les fotos molen no? Vaig flipar moltissim de la manera tan sobrada amb que es posava magnesi, del rollo: aqui m'aguanto, pos una mica de sucamulla que es lo que mola d'aixó d'enfilar-se.
fins aviat
Publica un comentari a l'entrada