El Frare Gros d'Alsina. La fitxa tècnica.

De El Frare Gros - Via Genollets de Vellut

Ja fa bastant temps, des de que l’Eulalia ens va descobrir la perla que tenia amagada al costat de casa, que remenàvem en aquesta paret. Primer de tot varem repetir la única via que hi havia oberta a la paret i sobre la qual no en teníem (ni tenim encara) cap informació. En aquell moment la varem anomenar entre nosaltres el Petit Tresor en clara al•lusió a l’emotiu sentiment que varem tenir tots en descobrir aquesta tàpia. De seguida ja varem traçar imaginàriament les possibles vies que es podrien i volíem obrir i només calia temps i dedicació perquè fossin una realitat. Al cap de setmana següent ja érem de nou al peu de paret amb intenció de deixar-hi la nostra petjada.

De El petit tresor

La primera que va veure la llum va ser l’Esperó Enric Vilaplana d’Abadal dedicada a aquest pioner de l’escalada a Osona, germà d’en Miquel i que ens va deixar poc temps abans de l’obertura. Ben organitzats, la varem deixar enllestida en un sol dia entre l’Eulalia Sancho, el mateix Miquel Vilaplana, en Xevi Casals i jo mateix quedant una prou maca via de concepció clàssica.

De El petit tresor

Temps més tard, amb les inevitables parades entremig de l’estiu i l’hivern, li toca el torn a la Genollets de Vellut. Entre en Jordi Solà, en Miquel Vilaplana, el nenivan i la col•laboració de l’Eulalia Sancho i la Judit Rovira s’equipa per dalt aquest bonica via esportiva pel bell mig de la paret tot buscant els panys de roca més guapos. Malgrat l’aparent verticalitat de la paret que feia presagiar una escalada d’alta dificultat, la generosa distribució de les preses va fer que la via quedés d’una dificultat moderada i d’una gran bellesa.
També existeix un projecte pendent d’acabar per part d’en Miquel i l’Eulalia que recorre les ajagudes plaques a la dreta de les tres vies ressenyades.
I encara queden altres possibles vies per obrir però això ja ho deixarem per qui vulgui acostar-se a aquest indret tan poc paradigmàtic del Montsec.

La paret del Frare Gros d’Alsina es troba seguin el curs amunt de la riera de Roca Regina, quan aquest es troba a l’alçada del poble d’Alsina i per tant, el tipus de roca és la mateixa que trobem en aquesta paret, o sigui, un calcari de prou bona qualitat amb un alt component sorrenc. Aquest tipus de roca fa que la roca mare sigui d’excel•lent qualitat però que presenti en superfície una certa quantitat de blocs que les successives repeticions a les vies s’encarregaran de netejar. Així, les primeres repeticions a les vies hauran d’extremar precaucions per evitar sorpreses però amb el temps quedaran unes vies completament sanejades i solides. El medi on es troba la paret en cap moment ens farà pensar que som al Montsec: la riera sempre plena d’aigua i l’espès bosc que pobla tot aquest vessant ens allunya de la imatge que tenim del Montsec més popular.

Accés: Entre el congost de Terradets i Tremp trobem el trencall de la carretera LV-9124 que duu primer a Guardia de Tremp, després a Moror i per últim a Alsina. (1)
Cinc-cents metres després de passar el poble d’Alsina trobem un evident trencall a mà esquerra per una pista de terra que cal agafar. (2) Seguim per aquesta pista en sentit descendent durant aproximadament uns vuit-cents metres (3) i quan aquesta pista deixa la tendència descendent i comença a enfilar direcció Est, ja de pla, hem de deixar el cotxe al voral del camí.(4)

De Resenyes

Aproximació: La paret no es veu des de cap punt del voltant motiu pel qual ha quedat en l’anonimat fins avui. A nivell general la paret queda a darrera de la carena principal de la serra d’Ager que tenim a davant nostre, en una vall secundaria i paral•lela per sota seu. La paret té orientació sud i per tant és impossible de veure des d’aquí. Tampoc res fa suposar que per aquí hi pot haver-hi una paret doncs tota la visió que es té són de vessants arbrades: la paret queda del tot amagada. Podem prendre com a referència una petita zona rocosa que en forma de proa sobresurt d’una carena. Aquesta petita proa rocosa és l’inici de la paret del Frare Gros. El camí d’aproximació ens durà a passar per sota d’aquesta proa i quan haguem superat la línia de la carena haurem de trencar a l’esquerra per accedir a la paret.
Així doncs, des del pàrking caldrà davallar en direcció sud tot travessant uns camps pel millor lloc possible fins a trobar la riera (1). Aquesta riera, que segueix fins a Roca Regina, té una direcció general Oest a Est però en aquest punt té un canvi de direcció per tal de seguir l’orografia del terreny (2). L’haurem d’anar seguint mentre vagi en direcció sud, tot travessant-la diverses vegades.(3)
Una vegada la riera torni a prendre direcció est, després de travessar un bonic prat amb una construcció sense teulada (4), caldrà travessar de nou la riera en direcció sud i enfilar-se vessant amunt seguint un camí on eventualment trobarem alguna fita (5). Aquest camí guanya part de la vessant fins que arriba a un punt que comença a vorejar seguint la cota en direcció sud. El camí és del tot panoràmic i travessa diverses carenes on la vista és del tot recomanable (6). En una d’aquestes carenes trobem una antiga cantera d’on treien rodes d’esmolar. Encara en queda alguna al terra a punt per treure.

Quan aquest camí a cota passa l’ultima carena descendeix breument fins a travessar una petita riera que discorre per la vall on hi ha la paret del Frare. A l’esquerra ja veiem la paret al fons de la vall. Seguim breument uns metres en sentit ascendent pel camí que dúiem i a l’alçada d’un evident pi trobem el trencall que en duu fins a la base de la paret, ara ja evident (7). En total 40 minuts.

De Resenyes

VIES:

1. Esperó Enric Vilaplana d’Abadal (165mts., V+) La via ressegueix en tot moment l’evident esperó que delimita la paret per l’esquerra, seguint en tot moment línies lògiques i evidents. El primer llarg supera el pedestal que forma l’esperó a la seva part inferior i que comença arran del camí. Desprès, tot combinant diedres amb alguna placa guanya la paret principal. De material únicament cal dur els tascons i els friends. Reunions en arbres o equipades amb parabolts de 10 mm.

2. Genollets de Vellut. (195mts., 6a+). Via completament equipada amb parabolts de 10 mm que ressegueix les atractives plaques que hi ha entre l’esperó Enric Vilaplana i el forat característic enmig de la paret. Reunions rapelables.

3. Via desconeguda (identificada per nosaltres com el Petit Tresor del Frare Gros). (175mts., V+/Ao). Via de concepció clàssica on caldrà dur els tascons i els friends. Hi trobarem algun pitó, espits i ponts de roca. Les reunions es fan totes aprofitant alguna sabina o en el seu defecte resten equipades amb espits. Comença per un evident i estètic diedre a la dreta de la Genollets de Vellut on es veuen cordinos penjant dels pont de roca. Ressegueix sempre línies evidents, a destacar el diedre del primer llarg i la xemeneia del tercer que a simple vista sembla del tot impossible. Roca més bona del que pot semblar a simple vista.

De Resenyes

Descens: Una vegada al final de la paret cal prendre l’evident canal que delimita la paret per l’esquerra i en poc minuts ens retorna al peu de paret. L’accés a la canal no és del tot evident degut a l’espessa vegetació i ens pot donar algun problema. Una vegada trobem el pas d’accés a la canal el descens no té cap altre inconvenient. Aquest és el descens recomanat.
També es pot baixar rapel.lant la paret per la via Genollets de Vellut. Cal anar a buscar la R4 d’aquesta via mitjançant una petita desgrimpada.