Esclaus del Meteocat.

L’escalada té això, l’activitat queda directament supeditada a la previsió de la meteo i qualsevol escalada que es vulgui fer passa inevitablement per la consulta prèvia a l’oracle del cel. El dissabte donaven un matí sense pluges i calia aprofitar-ho. Tornem a quedar amb en Jortx i de nou es torna a imposar la preferència per alguna via clàssica. Amb la predicció que donaven potser no era el més indicat però tots dos ens varem decantar per l’Anglada Cerdà de la Boleta Foradada que la setmana anterior ens havia temptat amb els seus cants de sirena convertits en aquest cas en subtils promeses de bavareses de qualitat. De totes formes, crec que aquesta escalada la recordaré per una cosa aliena al climb. No era la primera vegada que ho veia però mai deixa d’impressionar: estar escalant a la cara nord de Montserrat i veure com les cortines d’aigua van escombrant des d’Osona, travessant el Bages i esclatant a la serra esperona a forçar la marxa de l'escalada. En aquest cas, no varem pillar de miracle. A dos llargs pel final els trons ja espetegaven encara una mica lluny; al cim de la Boleta Foradada ja ho feien a sobre de Manresa; quan érem al Portell estret diluviava a Sant Jeroni; a sota la Cadireta ja començava a fer-ho al principi de Frares; a Coll de Guirló ja havia atrapat a la Cadireta; al pàrking de Can Massana ja hi havia tota la cara nord i oest d’Agulles atrapades a la tempesta i una vegada al coll de Can Massana, ja al cotxe, ens pilla el marron.