antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 11 de juliol del 2012

CADAQUÉS. Via Mediterrània. Més escalada d'exploració a la Costa Brava.

 
Ara diré una cosa que em costarà cremar a l’infern de les critiques pel que em queda d’existencia: No m’agrada Cadaqués! Així ho deixo anar, així de clar. Pensava que em costaria més reconèixer públicament aquesta heretgia però al final ha set bastant senzill. Ei, però no us envaleu. Els fanàtics incondicionals d’aquest lloc tan paradigmàtic no comenceu a deixar comentaris a mansalva per dir-me de filldeputa en amunt fins que no hagueu acabat de llegir.
Soc el primer a reconèixer les virtuts estètiques i l’abundància d’energies positives que conflueixen en aquest poble com ja havien fet els Sopa de Cabra en els seus temps però cal dir que els defectes que hi trobo superen amb escreix els punts positius. I que evidentment ara passo a enumerar (Oju, que això pot ferir la sensibilitat d’algú):

  • És lluny de tot arreu.
  • Hi ha moltes corbes.
  • No aparques enlloc
  • Hi fot un vent que espanta.
  • La platja és plena de rocs.
  • No hi ha un pam de pla.
  • A vegades és massa perfecte, tendeix a parc temàtic.
  • Està sempre a petar de gent.
  • Tot és molt car.
  • I sobretot, està ple de pijus.

Ja està, ja ho he dit. Jo prefereixo el càmping, que ningú m’hi emprenya.

Ara bé, anant-hi ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora que diria aquell, amb ganes d’explorar un cop més els acantilats d’aquesta nostra Costa Brava tan propera i tan estimada encara es pot gaudir amb intensitat de les virtuds que han fet famós l’skyline més explotat de la costa catalana. I a més, els del nostre gremi ho podem fer des d’un mirador d’excepció sense perill d’aglomeracions ni d’atropellament per vehicles de gamma alta.
Al 2008, l’amic Pep Vila va canviar una jornada de platja i domingueo per anar a obrir una via als penya segats que limiten la badia de Cadaqués per la dreta, a la vora del far de cala Nans. Estirat a la platja, segur que va dedicar més hores observant les parets per trobar una línia atractiva que no pas a cultivar el voyerisme playaril. És el que hauríem fet tots, no? El resultat va ser la via Mediterrània, de dos llarguets molt ben trobats que ens amortitzarà un dia de platja ben complet i que torna a demostrar que entre les tumbones, les sombrilles, les pales i les galledes sempre s’hi ha d’incloure una motxilleta amb quatre pitons.

Aquest dia l’Oriol anava fanàtic i em va trucar per anar a fer alguna coseta per la zona. D’entre les diverses opcions que teníem varem optar per aquesta  ja que l’aperturista ens era prou pròxim i així ja teníem tema de conversa per la propera vegada que ens veiguessim.

Per arribar a la paret s’hi pot anar a peu seguint la costa, sortint de les ultimes cases de Cadaqués en direcció al far de Cala Nans. La paret és visible des del poble, mirant al mar a la dreta de la badia i per tant l’accés evident.
També s’hi pot anar per dalt, escurçant d’aquesta manera l’aproximació. Prenent la pista que porta al far de cala Nans, en un punt després d’una forta pujada i quan ja intuïm que som a sobre de la paret, deixem el cotxe en un apartadero que hi ha en un petit revolt. Ens anem acostant a la paret i hi trobarem alguna fita per arribar-hi, però al final, la millor referència és localitzar la sabina que s’aboca més a l’estimbadero i que serveix de R2 . Llavors, amb un ràpel de 45 metres som a baix.

Els dos llargs són molt diferents entre si. El primer va pel gran diedre que fa la paret a la seva part baixa i que ens servirà per localitzar la via. La primera reunió original es munta quan s’està a punt d’acabar el diedre, en una mena de forat que hi ha al mig de la placa. Segons ens diu en Pep, hi ha un pitó però els esbarzers que hi han sortit i el fet que no és massa còmoda no la fan massa aconsellable. És molt millor continuar uns metres més amunt i muntar-la sobre el gran balcó que hi ha a sobre del diedre. Preveure el Camalot #1 i #2 per muntar la reunió en una molt bona fissura que hi ha. Des d’aquesta reunió, posant el peu a la punta puntissima del balcó es torna a reempendre la via.
El segon llarg també és molt evident i recorre la millor fissura de la paret, primer molt fina i tècnica i després més senzilla amb bona presa fins arribar a la R2. El tipus de roca és la pissarra típica del Cap de Creus, castigada per les inclemències i que fa que s’engruni una mica en superfície. Per contra, aquesta erosió ha esculpit extravagants formes ideals per ser escalades. Tot i així, la roca és de molt bona qualitat i vigilant una mica no hi ha cap problema.
De material cal dur els tascons i friends repetint els Aliens mitjans i puntualment el Camalot #2 i #3.

8 comentaris:

Mohawk ha dit...

Quines fotos més bones!!

:P :P :P :P

nenivan ha dit...

molen eh? he pensat que ja donava massa informació amb el text i no valia la pena donar-ho tot mastegat. Be, en realitat és que no duiem la camara de fotos pero l'excusa és bona no?

Com vas xaval, el genoll ja el tens recuperat? encara fas llargues sesions de campus board?

Ens veiem

edunz ha dit...

jua, això de què m'agrada i no m'agrada del lloc està bé.. jo prefereixo però diferenciar el que la natura ha donat del que la humanitat ha aportat (pijos, preus, aglomeracions..) no fos cas que els paisatges muntanyosos de valls entaforades i roca endinsant-se al mar els hi fessim un lleig! i una onada gegantina ens arranqués de la paret ...
fantàstiques descobertes salades de blau intens amb el ronrongeix de les ones de fons

nenivan ha dit...

ei edunz, aquests dies m'he estat especialitzant amb aquest tipus de vies voramar i n'he trobat de més silvestres i altres de més humanitzades pero totes molt maques i que bé valen l'esforç d'anar-ho a coneixer.

Saludus company

en Girbén ha dit...

Potser seria hora de fundar una colla d'escalada que es digués grumets (per allò que eren els que s'enfilaven al pal més alt), que agrupés als entusiastes de l'escalada litoral.
La de noves vies latents a la costa migjorn de Cadaqués! (Ho diu un que es va passar un any sencer dalt "Les Boles" a càrrec de l'ejercito).

nenivan ha dit...

girben, a mi m'aniria de conya per combinar familia i escalada per això sempre m'ofereixo per fer alguna escaladeta d'aquest tipus. Les possibilitats d'aquesta zona de la costa ja me la vas comentar fa pocs dies i valdria la pena anar-ho a mirar si les prohibicions no estiguessin a l'ordre del dia. Segur que tu ens podries dir un munt de llocs.
A "les boles" no et devia faltar l'aire....

fins aviat company

Bullarolas ha dit...

Home!

això de "roca bona".... si per bona enteneu que la pots esgarrapar amb les ungles, que és fàcil que se't converteixi en sorra als dits i que no és estrany emportar-te cantos sencers en apretar-li.... doncs, sí: boníssima!!!!!

us ho diu un altre expert en insuportables racons carregats de turistes ;) (millor proveu-ho a l'octubre, i trobareu un Cadqués desert com als anys 50..

salut i sorra

nenivan ha dit...

bullaroles, potser estic parlant afectat pel sindrome de l'escalador Osonenc pero en aquest cas concret la roca és prou bona. Ja comento que en superficie la pedra s'engruna una mica degut a l'erosió marina pero la roca mare és força fiable. Cal tenir en compte que la pissarra és una pedra força tova si la comparem amb el calcari o el granit i per tant és fàcil que presenti aquest tipus de textures quan està exposada al mar.
M'intriga aquest comentari que fas de "expert en insuportables racons carregats de turistes". Així doncs segur que tens informació sobre la Costa Brava que agrairia compartissis amb mi. Contribuiràs a que un pare de familia escalador pugui combinar el domingueo amb el climb, tasca a vegades impossible.
Merci crac i fins aviat