antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 25 de juliol del 2012

L'Oriol no voldrà tornar a sortir amb mí perque vaig estar rondinant tot el matí.

 En un lugar del Ripollés, de cuyo nombre no puedo acordarme (perque si no l'aperturista em pela), habiase esbeltas placas calcarias rasgadas ellas por tubos de organo cual catedral castiza.

I amb l'Oriol ho varem anar a mirar. Suposo que ja ho publicaran quan estigui tot explotat pero de moment aqui va un avançament, mola no?



El que no em va agradar tant va ser la forma d'equipar, no pel que fa a la seguretat objectiva de l'anclatge: quimics inox amb el xamfrà per encaixar-los, que vist lo vist costa de trobar algú que es dediqui a fer-lo. En aixó no hi ha res a dir. Però el que no em va agradar va ser el següent:

Entre un 40-50% dels segurus a l'altura de la titola. Aixó no cal que ho ensenyin enlloc: quan estàs al lloc de xapar, la xapa el màxim d'amunt possible. I més encara si hi ha una repissa a sota.

Dit aixó que potser és la unica cosa que afecta a la seguretat, la resta de detalls ja fan referencia a la excel.lencia en l'equipament pero que a un tiquismiquis com jo en aquests temes em podem arruinar el dia d'escalada i per extensió al meu company que m'ha d'aguantar totes les neures. I si no mireu les següents

FOTO DENÚNCIA:

Foto número 1: reunió impecable a simple vista. Però ara amplieu la foto: tots els anclatges perfectament assentats a base de piconadora on en un calcari gris com aquest perfectament llis no faria falta. A la segona foto també es veu i aixó repetit a tot arreu. L'insult al criteri estetic és majuscul. Pero el pitjor és la maquillada a cop d'escarpa dels fils de ganivet que fan les canaleres. Potser és per evitar que ens puguem tallar les venes quan ho veiem?


 





































Foto número 2: Pont de roca artificial gracies al noble art de la sikada. Cal fer algun comentari més? Per més inri, estava en un lloc fora de la linia de la escalada... 






















I per últim afegir, del qual no en tinc cap prova gràfica, que molts dels forats de la via, amb cantells tallants per naturalesa, han estat suavitzats manifestament a cop d'escarpa. Pero molts eh? No cal aquesta actitud tan paternalista, la gent ja sap que si s'agafa a depen de quin lloc es pot fer pupa.

La conclusió que en trec de tot això (de fet ja ho sabia) és que equipar una via requereix molta feina, que no només és posar les xapes, que es dona per suposat que es posen bé, amb criteri. Tots podem posar alguna xapa on no toca perque tots en equivoquem, jo el primer, pero no tantes, això és vici. A banda d'aixó , cal fer una feina de adecentat important: fer caure blocs, netejar forats i fissures... Pero no tan collons.

Bua, m'he quedat a gust pero és que feia dies em coïa per dins, aixó del blog és millor que un psicoanalista argentí.

4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Estàs fer un "abuelo cebolleta"!

El voltant dels químics potser no sigui escàrpia, a vegades quan fas la canal perquè assenti el cap del químic la broca (en mode sols percutor) s'escapa i pica conta els laterals... i el tema de que les arestes no "tallin" la corda prop de les reunions no està del tot malament...

Respecte a suavitzar els cantells i als ponts de roca artificials, ens podríem posar d'acord, je, je, je...

Apa, a cascar-la! :P :P


PD: Perquè teniu un pas a nivell al mig d'una corba al teu poble? :P :P :P

nenivan ha dit...

Si tiu ja ho sé que soc un torracollons pero no hi puc fer res i aixó ho pateix qui tinc al costat.
En aquests temes sóc completament intransigent, pero en aquest cas inclús la ment més lliberal es sentiria ofesa.


PD: i ben orgullosos que estem, quants pobles en tenen una? I no fa masa anys endarrera no hi havia barrera i venia en ferroviari a posar la cadena perque no passesin els cotxes. A més, el repte era passar amb la Derbi Variant trucada sense caure, en puc donar fe. T'esperava a casa per fer unes birres...

Saludus company

Komando Ripollès ha dit...

Estàs fatal(ment intransigent ...)
Ja ho saps! No cal tornar-hi

nenivan ha dit...

Una resposta tan demagogica no em serveix ni aporta res.
Un equipador no es converteix en el propietari del tros que equipa, ho fa per amor a l'art i per tant això no li dona autorització per fer el que li doni la gana. Hi ha una certa etica referent al respecte a la pedra que pel que veig no coneixeu.
Ja sé que equipar duu molta feina i que segurament espereu un cert reconeixement per fer aquesta feina tan desagraïda. He destacat primer de tot la col.locació de l'anclatge, amb el xamfrà fet, que pel que es veu molta gent no sap que s'ha de fer, pero en la resta de coses (sicades i picades per tot arreu) no espereu que us feliciti perque el que heu fet és un insult a la intel.ligencia.
A les vostres mans està tancar-vos en el vostre criteri o bé intentar treure alguna cosa constructiva de les meves paraules i reconduir la vostra feina cap a la excel.lencia. Com que presumiu de tenir una ment tan oberta...