antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 8 de juliol de 2014

La propera clàssica de la Costa Brava: Via Wyatts al Cap de la Barra de l'Estartit.

Han hagut de transcórrer quatre anys per que a la potser via més clàssica de l’Empordà, estem parlant de l’Intrepida Sirena, li surti una digna rival. En aquest temps l’activitat aperturista i reequipadora ha estat frenètica i en aquest període s’ha fet més feina sobre el terreny i de divulgació que tots els períodes immediatament anteriors sumats. Per tant, a mesura que passava el temps i s’anava treballant hi havia més probabilitats que sortís una via que reunís tots aquells atributs que ha de reunir qualsevol via que pretengui convertir-se amb una clàssica de repeticions continuades i situar-se amb garanties en aquesta cursa. En aquest temps, la via de la zona que li ha competit la pole a la Intrepida Sirena, pel que fa a número de repeticions, ha estat la via Poseidon a la paret de Rocamaura de l’Estartit. Malgrat tot, ambdues vies tenen alguns atributs que les diferencien i que fa que la comparació entre elles sigui difícil o poc equitativa, entre ells, el que més destaca, és que la Intrepida Sirena és el paradigma de l’escalada de penya-segat, això és, amb arrencada a sobre l’aigua del mar amb tots els adjectius a nivell estètic i implicacions logístiques que això comporta.
Crec que he trobat la via que pot començar a competir amb la Intrepida Sirena en la carrera per a convertir-se en la via de penya-segat més clàssica de la zona, la via Wyatts al Cap de la Barra de l’Estartit, que hem repetit aquest finde i que ha confirmat el que ja preveia quan la vaig trobar: que és guapa de debò.

DADES TÈCNIQUES:
Aproximació: El punt de partida és el carrer Cap de la Barra de l’Estartit. En funció de l’època de l’any, doncs hi ha restriccions en la circulació de vehicles, caldrà deixar el vehicle a l’últim pàrking que trobem al passeig marítim de l’Estartit. Si per contra ens trobem en època de no restriccions, es pot acabar de pujar amb cotxe fins al final del carrer. En qualsevol cas, al final d’aquest carrer ens trobem unes escales per on comença el PR que, recorrent la vora de la costa, duu fins a Cala Montgó. Així doncs, des de les escales al final del carrer del Cap de la Barra fins a la via tenim una còmoda aproximació a peu pla d’entre 5 a 10 minuts.
Per trobar la via, cal estar atent per trobar un punt geodèsic de color blanc i un evident esperó per on hi ha la placa de l’últim llarg de la via. La via acaba just a sota d’aquest vèrtex geodèsic; es veuen les xapes de seguida.
Caldrà rapel.lar la via. Per fer-ho es pot fer amb corda simple de 60 metres tot fent quatre rapels de reunió a reunió. Malgrat tot, jo sempre recomano per aquest tipus de percals portar una corda fixa per rapel.lar i una altra per escalar. Una estàtica de 100 metres lligada a la ultima reunió de la via ens diposita de forma rapida i còmoda al peu de via. Aquesta llargada de corda és la ideal per realitzar aquest tipus de logística a qualsevol de les vies dels penya-segats de la Costa Brava.
Aquest accés també ens serà vàlid si hi ha algun aventurat que vol repetir també la via Cap de Trons, que arrenca pocs metres a la dreta de la nostra via. No està reequipada i l’oxid ho cobreix tot, per tant una repetició a aquesta via cal que reuneixi amb totes les precaucions. La ressenya de la Cap de Trons està penjada uns post més avall.
Material: malgrat estar completament equipada amb bolts inox la mateixa ressenya original de la via ja indica que es pot dur algun friend per completar l’equipament. Em sumo enèrgicament a aquesta recomanació, algun friend mitja i petit ens aportarà certa tranquil•litat al tercer i quart llarg però recomano especialment dur l’Alien Blau (el segon més petit) o equivalent per a l’últim llarg. En cert pas de la placa fisurada de l’últim llarg agraireu haver-lo carregat durant tota la via.
Ah! i l'ombra, tan important aquests dies: orientació de la via a l'Est, a partir de migdia, ombra a tutti plein, per tant ideal per combinar una matinal de platja, una paella per dinar i una escaladeta a la tarda per estirar els musculs.

10 comentaris:

Albert Soler ha dit...

Bona via i bona companyia!! reconec que la Costa Brava té llocs amagats molt xulos....

nenivan ha dit...

si senyor, bona sortida, la via bé val la pena. I la companyia està inclosa en el mateix preu.
Tal com dius, la costa brava té llocs que enamoren i vies a l'alçada de les espectatives; només cal que es vagin coneguent (i obrint)

TRanki ha dit...

hhah...sempre TROBO la info a posteriori IVAN!

VAm ser-hi amb la LILA i, com a la SIRENA, hi vam anar CON LO PUESTO.

El primer i segon llargs ENCARA tot iq ue algun punt d'escalada obligada síq ue devien tenir....al TERCRE vaig trobar que l'inici i un tram intermig facils estaven una mica exposats. EL DESPLOM el vam apuar en lliure ( entre 6c+ i 6c, es tractava de agafar el darerr canto INVERTIT amb dreta i llençar esquerra a la aresta de damunt del sostre...i hi ha relleus que permeten flanquejar a dreta fins pujar peus a millor canto).

EN EL QUART LLARG la distancia de les assegurances ( tot i que a les primeres no es pot posar res), també em va fer dubtar. Al pas mes dur ( quasi el darrer, el de la fissura) realment un alien o un bicoïn petit poden treure de problemes a més d'un qe no escali 6b obligat ( obligat de debo!). LA via UNA MARAVELLA...de fet hi vam anar a parar perquè no vam contactar amb el barqeur que ens dugués a la CER, i la vam encertar!

VAM DEIXAR una bona fita al camí del cap de la barra, en el sender vas fent fins trobar el trencalñl a la dreta que et duu directe a la fita blanca referida ( abans n'hi ha una altra...). D'allà amb compte t'aboques al buit i veus la R a tocar.

VIOTES i crec que POSSIBILITATS d'apurar la paret....pot ser un bon sector d'esportiva amb accés verdpnià!

Salut

O.

nenivan ha dit...

Ei tranki, completament d'acord amb tota la info que dones, per aixó recomano dur uns quants friends, principalment pel tercer i quart llarg (i concretament l'alien blau per aquest pas que dius del final del quart llarg). Amb aixó ja vas mes tranki (juas)
De les possibilitats de la paret estic amb tu pero ja se t'he avançat. Tenim algu començat d'aquest estiu que crec quedarà molt guapò.

Per anar a la CER i les altres dues vies de la punta Ventosa, ves-hi rapel.lant amb corda doble per la Intrepida Sirena. Del cim a la R2 i de la R2 a la R0 (només descosint el primer llarg). Aixó o el que faig jo sempre per aquestes parets: estatica de 100mts fixada i arribes a tot arreu.
Només has de controlar que la pista fins al capdamunt de la punta Ventosa estigui oberta. Crec que ja ho deu estar o bé està a punt, la tanquen pel risc d'incendis...
Vinga nanu ens veiem i si necessites més info no dubtis en comentar-m'ho
Saudus

Enric ha dit...

Bona via, recomanable, tota ella molt vertical i atlètica. L'única cosa que amb dos seguros més quedaria perfecta i no es passaria por a l'últim llarg.Tot i que si ho saps pots deixar-hi una cinta llarga quant baixes i així pots pots fer els passos sensa passar por, que son molt macos.

JOSE LUIS ha dit...

Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
plantararboles.blogspot.com.es
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud,
José Luis Sáez Sáez

TRanki ha dit...

Ei Ivan...he vist la ressenya de l BROS al VERTEX.

VIOTEEEEEE!

NO VEIG pero que el.CROQUIS la situi en relacio a la Wyatt o a un lloc o via identificable, i el.relat de la acces no esta molt.clar....
que pubicaras res mes? Estem FRISOSOS PER ANARHIIIII

Salut i gracies per la.feina...brutal!!!

nenivan ha dit...

Hola Tranki,
tinc mig preparada una ressenya pero quan tot just haviem equipat dos llargs de la via, al mes d'Octubre, em vaig trencar el genoll al boulder. Total, un tema molt xungu que m'ha deixat fora de combat fins ara (dijous passat em varen tornar a operar)
El cas es que ja has vist que tinc el blog molt abandonat i la ressenya de la via també la tinc a mig fer. T'haig de dir que els companys es van encarregar d'acabar la via i per tant lo la vaig poder arribar a repetir pero per comentaris de gent que si que hi ha anat crec que el resultat ha estat molt positiu. Dels dos ultims llargs, que son els que si conec, et recomanaré l´'ultim, una fisura gairebé perfecta en calcari que si no t'agrada l'escalada d'encastaments estàs venut.
Et passo el redactat de la ressenya que tenia a mig fer per tal que et serveixi:
Aproximació: El punt de partida és el carrer Cap de la Barra de l’Estartit. En funció de l’època de l’any, doncs hi ha restriccions en la circulació de vehicles, caldrà deixar el vehicle a l’últim pàrking que trobem al passeig marítim de l’Estartit. Si per contra ens trobem en època de no restriccions, es pot acabar de pujar amb cotxe fins al final del carrer. En qualsevol cas, al final d’aquest carrer ens trobem unes escales per on comença el PR que, recorrent la vora de la costa, duu fins a Cala Calella i, continuant, fins a Cala Montgó. Així doncs, des de les escales al final del carrer del Cap de la Barra fins a la via tenim una còmoda aproximació a peu pla d’entre 5 a 10 minuts.

Per trobar la via, cal estar atent: quan el PR deixa de ser a peu pla i comença a devallar en direcció a Cala Calella, cal prendre un trencall que ens menarà cal al penya segat. Aquí trobarem les ultimes reunions de la via per on caldrà rapel.lar. Jo sempre recomano portar una corda fixa per rapel.lar i una altra per escalar. Una estàtica de 100 metres lligada a la ultima reunió de la via ens deposita de forma rapida i còmoda al peu de via.
Espero que et serveixi i no cal dir-ho espero la teva piada.
Saludus crac
Ivan

Anònim ha dit...

Gracias por la información. Tengo ganas de ir a repetirla! Con cual de las vías me recomiendas comenzar?

nenivan ha dit...

Pues la verdad es que cualquiera de las vias que comento valen la pena. La intrepida sirena tiene un ambiente sin igual y la escalada es muy artletica, la wyatts es mucho mas tecnica pues la piedra no està tan labrada como en la intrepida. La poseidon en cambio aprovecha lo mejor de la pared de Rocamaura. A mi personalmente no me gusta demasiado esta pared pues es muy herbosa aunque esta via lo evita bastante pero tiene a su favor que es muy rapida. Tambien te recomiendo la Bros, que es la ultima que hemos abierto y tienes reseñada mas arriba. Parecida a la wyatts pero mucho mas variada.
Espero haverte ayudado
saludos