antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimarts, 19 de maig de 2015

Avui per casualitat repasso el blog i veig que l’ultima entrada és de fa nou mesos, mai havia abandonat tant el meu aparador. De fet, tant de temps no deixa de ser normal a la llum de l’experiència que he viscut (i que estic vivint) des del passat 22 d’Octubre. Aquesta serà una data que recordaré la resta de la meva vida perquè per sempre més duré el llast de les secueles que aquest accident m’ha provocat. Sempre havia pensat que tard o d’hora, més si tenim en compte el tipus d’activitat a que dediquem la nostra passió, viuria alguna experiència que marcaria un punt d’inflexió a la meva vida, un punt i apart. Però lluny d’esdevindre quelcom èpic va resultar ser un fet trivial i del tot inesperat el que va marcar aquest punt d’inflexió. Mai podré escriure un llibre de supervivència extrema o de vivències al límit però crec que ja em trobo en situació d’afirmar que aquest episodi m’ha canviat la vida.
En el moment de la meva vida amb el període de motivació més llarg i en que em trobava en més en forma aquest accident ho ha canviat tot. No sé el que m’espera d’aquí en endavant però el que tinc clar és que qualsevol nou projecte que emprengui ho faré igualment amb la màxima motivació, tal com ho he fet fins ara, i amb un bagatge d’experiències noves que podré utilitzar en els projectes futurs.
També m’he emportat uns quants claus de titani però crec que no em serviran per equipar.

5 comentaris:

Parce ha dit...

Ei. Ivan. L'altre dia pensava amb tu i et volia whatsappejar per saber com t'anava.

Veig que encara en fase de recuperació. Si puc fer quelcom perque tornis a escalar, només m'ho tens que dir.

Molts molts ànims, crack.

Parce

Anònim ha dit...

ei,molts anims i benvingut al club!!d'aqui a un temps ni t'enrecordaras del patiment i si dels bons moments viscuts amb anims de recuperar i de tornar a la vertical!sergi .Alella.

nenivan ha dit...

merci cracs, justament el dijous passat em varen tornar a operar i degut a que porto el peu enguixat i no puc fer la rehabilitació que he pogut actualitzat el blog i penjar totes les xuminades que feia mig any que em rondaven pel cap i que no tenia ni temps (ni ganes) de fer.
Vaig endavant i espero que després d'aquesta ultima operació pugi començar a veure la llum.
Gracies per l'interès.
records a tots

Xavier Casals ha dit...

Ànims Ivan!!! Me'n alegro de tornar-te a llegir!!!

Xevi Casals

nenivan ha dit...

Merci tiu, les ganes de tornar a tenir el blog actualitzat crec que és simptoma de tornada a la normalitat.
anem parlant