El precari ball a la Somni de Pedra de la Cara Sud del Pedraforca

De Pedraforca - Somni de Pedra

Suposem que em fessin triar una zona on retirar-me a escalar, o sigui que em passés la resta de la meva vida escalant allà i renunciés a enfilar-me a qualsevol altre lloc. Però vull dir que m’obliguessin sota pena de mort a renunciar a visitar les moltes zones que tenim i que només ho pogués fer al lloc on triés. Triaria sens dubte Montserrat. Però si encara em fessin afinar més i m’obliguessin a triar, no una zona, sinó una paret, encara que hagués de repetir les vies, llavors hauria de fer cas al meu cor i triaria la Cara Sud del Pedraforca. I ho tindria fàcil, perquè no existeix paret més perfecta, amb la roca tan bona i amb uns moviments tan estètics a qualsevol via que triïs en molts quilometres a la rodona. Ja porto unes quantes visites a aquesta vessant de la muntanya reservada exclusivament als escaladors i cada cop que, venint del refugi arribo al collet que marca la inflexió entre el vessant nord i el vessant sud de la muntanya el cor em fa un salt. I és que encara no he assimilat completament la bellesa de la imatge que es té des d’aquest punt de l’aproximació de tot el perfil de la paret, amb la seva monolítica línia i la seva lleugera inclinació constant des del peu de via fins al cim de la paret. Només de veure aquesta imatge ja vols estar enfilat en la dansa precària d’adherència i passos tècnics que t’obliga a ballar la muntanya. Però es una dansa que, malgrat venir imposada, venim a buscar conscientment i un cop em acabat el ball la recordem amb nostàlgia durant molt de temps fins que no planegem una propera sortida per repetir la experiència.
Aquest dissabte, amb en Xevi, varem voler donar-nos la dosi periòdica que necessitem d’aquesta paret i, seguint els consells de l’evangeli escrit pel profeta Soldevila i conegut per tothom com “Les 100 millors escalades de Catalunya” varem decidir tatxar una de les recomanacions del llibre: El somni de pedra. La meteo acompanyava i és que a la Sud del Pedra pots escalar amb màniga curta a ple hivern amb tot nevat o a ple estiu estar cargolat en una reunió pel fred. Només cal vigilar l’estat del cel i que no t’enganxi una tempesta de mitja tarda a plena via. Contra tot pronòstic, aquest no era el cas i ens decidim anar-hi. I ben fresquets que varem estar...
La via es troba completament equipada amb molts espits, bastants claus, algun parabolt i pocs burils i tot i així mola portar alguns aliens per completar algun tram estre xapa i xapa (molts pocs passos). En quan a la dificultat, comentar que els llargs més difícils son els tres que hi ha abans de la feixa, tots tres de 7a, però es poden trampejar bastant. Tot i així, nosaltres, que no fem aquest grau ni de conya, anàvem forçant en lliure fins a 6b/6b+ i la varem fer amb uns pocs A0’s tan sols. A banda d’aixó, poques coses remarcables es pot dir de la via, perquè gran part de la bellesa es troba en la monotonia durant els vuit llargs i que arribant al cim t’acaba supurant pels porus de la pell la sobredosi d’escalada tècnica i d’adherència que t’has fotut començant en aquest punt un cercle viciós que no torna a començar i no es veu recompensat fins que no has tornat a aquesta paret a repetir alguna altra via.
Comentar per últim, que la ressenya del Soldevila marca un A0 després de l’avantpenultima reunió quan en realitat aquest es troba abans. Hi ha l’A0, arribes a la reunió al costat de l’arbre i després ve el llarg de 6a tot en lliure. Res important...

De Pedraforca - Somni de Pedra

De Pedraforca - Somni de Pedra

De Pedraforca - Somni de Pedra

De Pedraforca - Somni de Pedra

De Pedraforca - Somni de Pedra