Quina ironia, la setmana passada varem travessar tot el país i ens varem fotre una aproximació de dues hores i mitja buscant les millors fissures de Catalunya i no les varem trobar. Aquest cap de setmana, sense planejar-ho, anem a Montserrat perquè la meteo no pinta gens bé i ens trobem amb una via amb les millors fissures que he trobat mai en conglomerat, en calcari i moltes de granit. I això que només varem fer dos llargs perquè la pluja va acabar fent acte de presencia però els llargs que varem escalar i el que es preveia per endavant em dona força per afirmar amb tanta rotunditat que es tracta de una de les millors vies de fissures de Montserrat. Que ja és molt... Aixó, sumat a la agradable aproximació, fa que ens dugéssim una més que agradable sorpresa sobre aquesta via, oberta fa relativament poc i sobre la qual, la única informació que tenia era una ressenya sense cap comentari al llibre d’en Picazo, “Ascensiones de leyenda” pero que ja em va cridar l’atenció des de el primer moment. Quan la ressenya et recomana portar un joc de friends complert amb les talles mitjanes repetides el tema es converteix com a mínim en intrigant. Ara les expectatives es van convertint en realitat, una realitat molt més guapa del que havíem previst en un principi i vaig comptant el temps que em queda per tornar i acabar-la (si podem es clar...)
Penjo unes quantes fotos per anar fent boca i quan l’hagi pogut repetir (que serà aviat) faré un post de guais amb tota la informació. No entenc com no és una clàssica...
7 comentaris:
Ja esteu fets un bons montserratinus, ja... És la tercera vegada que me la recomanen, al final hi tindré que anar.... Què tal la roca?
A tibar-li!!
Va parir nano qui poder de deducció, mira que ho he deixat aixi a l'aire per mantenir l'intriga....
La roca, com a minim en els dos llargs que varem fer es entre bona i molt bona i les fisures. Ahhhhh, les fisures...!!!!
Que tal tu, vas fent? Quines noves aventures has fet ultimament? No fas vacances?
Fins aviat nano
Quin ull Mohawk!
Fa poc me la vaig estar mirant, i la fissura de dalt té molt bona pinta. Em va semblar que feien friends molts grans pels primers llargs. És així?
Ja, ja, ja... el truc està amb la repetició de fotos :P
Aquí les dels meus compis: http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=299
Jo vaig fent cosetes, en especial treballant per la comunitat vertical. Al final d'agost ja faré un post multi-activitat...
A tibar-li fieres!
Indiu, no t'esveris; abans de la Montserratus tenim pendent una Damocles, oi que sí Ivan?
Com em posen les fissures!
osti cracs, quin fanatisme que dueu amb les fisures, d'aixó s'en diu afició. Aquesta del post mola bastant (la part que varem fer) i la Damocles té un interés purament local igual com prodria ser les vies de Centelles que tan volteu, Pilar de Valldeneu i tal, pero val la pena ja ho veureu. Ja us ho vaig dir, quan vulgueu pujar només cal que m'ho digueu i quedem, a més a l'Agost tinc lliure totes les tardes i amb la caloreta que fa, allá s'hi està de puta mare...Va tius mes facil no ho teniu, empiezanlas rebajas de verano...
Fetpols, pels dos primers llargs fins el Camalot del 3 (blau) fas tranquilament. Ara bé al tercer larg (que no varem arriba) varem veure que la fissura s'aixamplava malgrat que la ressenya no diu portar friends grans...
fins aviat companys
Merci, quan hi anem portarem el camalot del 4 per si les mosques...
Publica un comentari a l'entrada