Amistades Pelirrojas i Putes Mosques - Perles

Estic en una etapa de la meva vida d'escalador molt disfrutona. El que els yanquis anomenarien "easy life". Per diverses circumstancies, i deixant-me emportar una mica pels esdeveniments, em trobo que porto unes quantes setmanes consecutives que els projectes que anem materialitzant van sent vies llargues i equipades per disfrutar: l'Amanita Moscata, el Balsam del Tigre, etc... i ara aquest cap de setmana la combinació espectacular pel que fa a bellesa de la Amistades Pelirrojas i la Putes Mosques.
La idea inicial era, amb l'Oriol (en Xevi tenia un examen i no va poder venir), anar a Canalda a repetir la Victimes del 92 i començar a posar-nos les piles de nou amb les rutes classiques. I quin millor lloc que Canalda per posar-te les piles... El cas és que varem arribar a peu de paret i el vent amb ratxes huracanades que feia a aquelles hores del matí ens va fer una mica de culin i varem decidir que no era el millor dia per repetir una via en aquesta paret. Prou putes les passes a Canalda en condicions ideals que no cal complicar-ho amb unes forces dels elements adverses.
Calia trobar una alternativa rapida per salvar el dia i aquesta es trobava continuant uns quants revolts més per la carretera on erem: Perles. Jo mai hi havia estat peró havia sentit parlar de dues vies que creia que podien valer prou la pena. L'Oriol ja havia visitat la zona peró estava obert a aquesta opció ja que recordava, molt vagament, que el lloc era prou interessant.
I realment ho és i sobretot la combinació de les vies que varem fer, la Amistades Pelirrojas i la Putes Mosques. La Amistades Pelirrojas és bastant sostinguda en 6a i té algun pas de finura, de col.locar-te bé i trobar el camí correcte, sobretot al primer llarg i algun pas puntual del segon. La roca és excelent amb una adherencia i unes llastretes que ens faran disfrutar al maxim.

De Putes Mosques i Amistades pelirrojas

De Putes Mosques i Amistades pelirrojas

L'Oriol al final del segon llarg de la Amistades Pelirrojas. Poques proves més calen per demostrar que la roca és excelent.

Igualment, la Putes Mosques té una roca ideal peró els llargs son més variats en tot el recorregut. El primer llarg, igual que a la Amistades, és de finura, adherencia i presa petita. És el llarg més dificil de les dues vies (6b) pero les dificultats es concentren a la sortida del desplomet a la meitat del llarg. Cal col.locar-se bé per xapar i anar a buscar les preses bones que hi ha a sobre del desplom. El segon llarg va per un mar de regletes molt guapo, sostingut. El tercer, més espectacular que dificil, pasa per sota un sostre amb unes preses de putissima mare i un cop superat el sostre haurem de navegar per unes plaques de calcari gris maquissimes. L'ultim llarg és molt variat i combina trams de placa amb trams de encastaments de mans i bavaresses. També val la pena. En definitiva, una combinació de 8 llargs a cada qual millor que l'anterior, roca excelent i passos molt estetics. Que més es pot demanar per fer feliç la vena hedonista que tots duem a dins?

De Putes Mosques i Amistades pelirrojas

Passos espectaculars per sota el sostre. Les fotos són obligades...

Ultimament, fent una valoració de les escalades que hem fet aquestes ultimes setmanes i el que flipo un cop he acabat aquestes vies, em sento molt identificat amb el capitol dels Simpsons on en Homer troba una feina de critic gastronomic:
-És que usted no sirve para este trabajo. Que significa "ocho tenedores"?. I su ultima critica fue de un trozo de pizza que encontró detrás del sofá...
- (Homer)Si, y perdió puntos porque llevaba un chicle pegado...



Compte amb en Homer que sembla que té gana...



Doncs, igual que flipa en Homer menjant, em passa el mateix amb les vies que em fet ultimament, m'agraden totes i a totes hi trobo alguna cosa que les fan especials i uniques. Estaré malalt per una sobredosi d'optimisme? O és que l'optimisme es pot arribar a confondre amb la malatia en aquests temps on els escaladors ens liem en mals rollos de reequipaments i merdes d'aquestes? De totes maneres, sigui malatia o sobredosi d'optimisme no penso moure un dit per canviar una situació que a mi m'està de putissima mare...
Per cert, si algú s'ho estava preguntant, evidentment varem acabar la jornada al Bar Tahussà de Coll de Nargó fotent-nos un pa amb tomaquet (fan anar un oli bonissim)amb beicon que encara tenia pels a les vores. Directe a les lorzas...

De Putes Mosques i Amistades pelirrojas

La ressenya està penjada a l'apartat de ressenyes d'aquí el costat i clicant als enllaços de sota les imatges es poden trobar la resta de les fotos d'aquest dia.