antiga casa PERVERSIÓ VERTICAL (since 2008)

dimecres, 30 de març del 2011

Petita trilogia personal de les millors vies d’artificial d’Osona.

Arran de l’ultima escalada que he fet pels estimbaderos osonencs, la via del Petit Príncep als cingles de Tavertet, he anat forjant al meu cap un conjunt inconscient de vies obertes per amics, coneguts i saludats i que sistemàticament he anat a repetir de seguida que he pogut amb l’intenció de donar un merescut reconeixement a la feixuga tasca de visualitzar i obrir un itinerari d’escalada per aquestes sorreres verticals tan desagraïdes a primera vista. Vies totes elles amb un segell únic d’elegància i amb un mateix denominador comú: l’Artifo; no com una fi en si mateixa sinó com un mitjà per superar els descompostos, però atractius a la vegada, murs més emblemàtics de la nostra estimada terra.

Les vies que formen aquesta trilogia tenen totes elles una sèrie de característiques que les fan molt semblants entre si però que lluny de convertir-se en repeticions d’una mateixa cosa, constitueixen ascensions de gran bellesa i del tot recomanables: l’escalada artificial, ja ho hem dit, la seva situació a algunes de les parets més representatives de la comarca i com no, la seva bellesa fan d’aquestes escalades una excusa perfecta per descobrir els racons més màgics del país d’en Serrallonga. Podria caure al parany d’anar sumant a aquesta relació de vies molts itineraris obert a cop d’expansió, fet bastant habitual per aquí donada la qualitat de la roca, però és de justícia afinar els criteris de selecció i descartar les habituals rutes de Ae que poc aporten a aquest esport.

La via del Petit Princep ha estat l’ultima i de més recent factura que supera un dels nombrosos murs que configuren els cingles de Tavertet, amb unes vistes impagables sobre del pantà de Sau. Tres llargs d’escalada principalment artificial per fissures de tot tipus, mides i qualitats on el desplom continuat ens deixarà amb la sensació de jornada amortitzada.
A banda del material que diu la ressenya original, naltrus varem portar el Camalot del 4 repetit principalment pel primer llarg i varem col•locar 2 “V’s” i 2 universals. Tan bons no som per passar només amb els micros.


La Directa a la Trona és un petit Big Wall. Incomprensiblement verge fins fa pocs anys malgrat el seu evidentíssim recorregut és una de les vies més maques d’Osona a condició de tenir el nivell necessari per emprendre aquesta aventura. Cada llarg és un mon completament diferent a l’anterior: primer llarg d’artifo laboriós i difícil que marca la criba per continuar endavant, segon llarg d’escalada lliure per un magnífic diedre xemeneia amb roca marca de la casa i l’últim, de nou, d’escalada artificial no difícil però si molt espectacular a fi de superar el sostre que corona la paret. Sens dubte una via que quedarà gravada a foc al nostre record. Els excèntrics que diu la ressenya són recomanables però no imprescindibles.


I per tancar aquesta singular trilogia, la via del Damocles Impertorbable al Morro del Quer. Podria semblar pretensiós incloure una via oberta per un mateix en una selecció de millors vies però cal reconèixer que dins el grup de les “aid routes” ocupa un lloc capdavanter. Malgrat la seva modesta altura, les perfectes línies que ens marquen el camí la situen dins aquest selecte grup. Unes fissures perfectament paral•leles que ressegueixen aquesta extraordinària talaia de l’antic comptat de Besora i que sembla que no tinguin cap aturador per seguir amunt, resseguint murs, sostres i desploms sempre amb la mateixa constant. Una escalada més pròxima als àrids deserts americans que no pas per trobar-se amagada entre les espesses fagedes del nord d’Osona.


Potser aquestes ressenyes us ha despertat la curiositat però no la suficient com per emprendre un viatge sensorial per aquests camins verticals, llavors no dubteu en posar-vos en contacte amb mi per obtenir qualsevol informació que pugui ser d’utilitat; potser us emportareu, pel mateix preu, un pacient assegurador.

9 comentaris:

SEVIDE ha dit...

Hola Ivan,
mmmm jo m'havia fet la meva trilogia personal de vies osonenques extretes del llibre "Osona vertical": Tirabous, al morro de l'Abella, una al pla d'Aiats (Casals??), i una tercera, que per ser honest ara no recordo. Val a dir que costa enredar algú per anar a fer aquest tipus de vies, amb lo qual encara estic a zero.
No hauràs pas fet alguna de les vies d'Aiats? a veure com està de ronyós l'equipament.
La Tirabous deu ser la més repetida de les que m'he plantejat.
Salut!!

nenivan ha dit...

Hola Sevide,

la Tirabous és potser la via més recomanable d'Osona per diverses coses: la paret, el lloc, el recorregut... Es tracta de una via de caracter classic malgrat que hi ha bastants trams d'artificial. Recordo com a dificil un llarg pel mig que va per una xemeneia i l'ultim que supera el sostre en Ae. No sé com s'ho fot en Pep Vila per obrir aquests Ae's pero son dificils fins i tot pel segon. Com que ja teniem certa experiencia en aquets assumpte, davant el petit tram de Ae que hi ha a la via del Petit Princep ens varem fabricar un invent per anar més relaxats.
Sobre les vies d'Aiats, segurament et deus referir a la via del camí vertical d'Aiats. Com dic al post, no l'he inclosa perque es tracta de una via principalment de Ae i basicament és aixó: quatre llargs fets amb regle pel mig de tota la muralla, malgrat tot, recomanable per una matinal...
Si et decideixes a anar-hi no dubtis en comentar-m'ho

Saludus

Gatsaule ha dit...

Una bona tria, suposo, sobre la que no te'n puc dir res..... Ara, també m'havia mirat la del cingle d'Aiats, per anar-hi algun dia a fer una solitària.... A veure!

I és que costa trobar company per anar segons a on!

SEVIDE ha dit...

Nenivan: merci per l'oferiment, no et dic pas que no. Ara, no et voldria pas fer repetir via... És clar que si no t'importa, sempre va bé anar amb algú més experimentat.
Gatsaule: si no vols fer solo a la d'Aiats o no has fet la Tirabous, avisa...
Encara tinc l'Ae pendent de la via que puja directament a Cabrera, d'on ens vam baixar per falta de temps.
Si algú s'anima a fer una matinal de pedals, jo m'apunto.

Joaquim Gil ha dit...

Que tal Ivan.
De tant en tant, miro el teu bloc. M’agraden molt les teves explicacions.
M’apunto la teva via, per fer-la (si la recomanes segur que serà bona).
Salutacions, Joaquim Gil.

Oriol Quo ha dit...

weeee, hola Ivan,
(tres vies???) oiuxxx!!! em sembla que acaves d'obrir un debat que dificilment serà acabable! jajaja...
Per cert, junt amb les que heu comentat, també m'entusiasmen La normal cara est del Barret d'en riba, no per la dificultat i altura, però si molt per la bellesa del lloc i recorregut. també si haguessim de fer un recorregut de 10 vies estil ruta Carros de Foc, hi afegiria l'espero beltegueuse...

Quo... Amb una forta abraçada i ganes de retrobar-te allà dalt :)

nenivan ha dit...

Com va nanus,

Gatsaule, Sevide: l'oferiment va en serio. Només cal que m'envieu un mail i concretem un dia. Les vies que comenteu que surten a la guia del Cingle d'Aiats son totes guapes, ideals per una matinal... (bé, matinal per mi que visc a la vora, s'entén...)
Kim, sobre la via del Damocles pot semblar que parlo amb amor de padre pero és guapa, guapa. No pas dificil pero amb aquesta roca que tan bé coneixes un friend col.locat a primera vista a canyon et pot saltar en qualsevol moment i deixar l'esgarrapada de les dents de les lleves marcades a la paret. Ja saps com va i per tant, cal anar tranquil i anar-s'ho mirant...
Quo, aquestes dues que dius també son molt interessants, especialment la del Barret d'en Riba i tota la historia que porta implicita (fins no fa massa encara es feia integraments amb els llapissos originals).
Estic pendent que m'envieu les vostres ressenyes per anar a fer una visita...

Fins aviat

Miquel Pérez ha dit...

M'afegeixo a comentar vies d'artifo a Osona: Fonamentals, les dues vies del Salt del Salt de Sallent, VeMu i Beltegeuse; la clàssica Tirabous; les dues vies dels cingles de Tavertet, més "peleones" del que aparenta la ressenya -Paca dixit-; interessant, la via de la Noia, a la feixa de Sta. Cília, aquí no hi va ningú, "essència osonenca en estat pur"; Camí vertical d'Aiats, obligatòria, pel lloc i per l'ambient. I al sud, allà on Osona deixa de ser Osona: via dels Sostres del Folló, i Badalona, CADE, i Directa de la Trona. I, pels especialistes, Serrallonga del Salt de Sallent i Puigdomènech del Folló.

Miquel Pérez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.